He invertit dia i mig de la meva vida en aquesta aventura
de la ONG Wikihappiness i he de reconèixer que han estat els millors moments de la meva vida en
això
del Tercer Sector. La densitat de bon rotllo per metre quadrat ha estat descomunal, com també
ho ha estat la densitat de bones
persones, des dels càmeres als participants passant pels organitzadors i la
densitat de qualitat en les bones idees i les ganes de fer progressar tots
plegats un món millor.
En el meu esdevenir particular, desprès
de gairebé
35 anys al sector, he tingut el plaer de participar en moments essencials de la
construcció del sector, la Taula del Tercer Sector Social, la
patronal no lucrativa AEISC, l'Associació Espanyola de Fungraising, etc, però
de veritat he de reconèixer que feia temps que no em sentia tan a gust ni tan
feliç
pel temps invertit
He tingut el plaer de tornar a
escoltar coses que feia temps deia amb amics i de veure, satisfactòriament
impactat, que ningú s'ha trencat les vestidures amb paraules com clients,
model de negoci, empres, etc i veure con reneix en mi la il.lusió,que
és
possible una altra forma de fer sector, libre, participativa, imaginativa,
innovadora, arriscada, centrada en valors, etc,... I poder escoltar a persones
que posen la seva activitat al servei de la missió
i no de les que posen l'organització al seu servei.
He descobert a un somiador que va
posar la seva vida en perill, que es va posar malalt d'una malària
que encara l'acompanya per haver fet realitat el seu somni d'ajudar als menors
de Bombai i que acaba d'obrir una oficina a New York costejant-la amb els seus
propis diners guanyats escrivint una novel.la que res té
a veure amb la seva activitat a
l'organització. A un aventurer que va fer més
de 1.150 km en solitari pel gel d'Alaska salvant un desnivell de 2.850 m tirant
d'un trineu de 135 kg suportant temperatures de menys de 35 graus i en solitari
explicant les claus del lideratge i de com assolir els objectius per passió.
He pogut participar, desprès de gairebé 25anys a Catalunya, en la construcció
d'un "castell" en al·legoria del treballen equip i la col·laboració
necessària
per assolir amb passió un objectiu col·lectiu. I he conegut com uns valents assumeixen que per
sobre de les formes jurídiques està la missió i que si per assolir aquesta és
necessari, s'innova construint empreses propietat majoritària
de l'associació com un instrument que permeti la incorporació
dels socis que siguin necessaris en cada moment.
Tot això
ordenat i amanit pel "savoir faire" de Wikihappiness, professionals,
efectius, carinyosos i amables, arriscats i innovadors, però
sobre tot, coherents i compromesos.
Un aprenentatge tan sols dels molts
que he pogut fer (o reconèixer, o recordar): és necessari estar oberts per a conèixer les
coses, només així un es pot enamorar
d'elles i a través d'amar-les arribar a respectar-les i establir un compromís
amb elles que de forma corresponsable comporti la necessària
perdurabilitat i sostenibilitat.
Gràcies a tots els participants del 4rt Congrés
per les meravelloses estones passades i a tots els altres, no us el perdeu el
proper any.
