COMUNICAR I CAPTAR FONS A LES XARXES SOCIALS

Llegia ahir la contra de La Vanguardia sobre Antonio Nuñez (21-7-2011), un analista de xarxes socials que explica la necessitat de ser contextual, contagiós, narratiu i ràpid per tenir èxit en el món 2.0. Que el paradigma de la xarxa és pagar les transaccions amb atenció i que per viralizar has de seduir, important més el talent que el pressupost. I me'n recordo del dinar / debat del dia anterior organitzat per l'Associació Espanyola de Fundraising sobre les Xarxes Socials i la Captació de Fons, en el què em vaig quedar amb ganes de glossar millor una idea que vaig compartir amb els companys. I ha estat aquest sentiment de falta el que m'ha fet reprendre el meu blog, desatès des de fa mesos per l'excés de treball i el excaso temps :-(

La meva aportació es basa en que el paradigma diferencial que estan aportant les Xarxes Socials no és tant un tema de reputació, de comunicació, de mètriques o de resultats (tots ells aspectes necessaris i importants de controlar, cert és) sinó el que mai fins ara, hem tingut uns instruments tan bons per gestionar l'emoció.

Em deia en el menjar una bona amiga que això és el que en definitiva vénen fent els fundraisers des de l'inici dels temps i no està exempta de raó. El canvi prové de que ara el pas de l'emoció a l'acció està a tan sols uns pocs clics de distància.

Quan la captació de fons es feia amb mailing de paper, és clar que es gestionava l'emoció, amb les dificultats de les dues dimensions del paper, en clar desavantatge amb les possibilitats multimèdia d'avui dia. Però sobretot amb el desavantatge del delay de temps, de la manca d'immediatesa per aprofitar el moment càlid de la decisió. Amb el pes de la inèrcia a deixar l'acció per a un moment millor, moment que en molts casos no acabava d'arribar mai, tot i la indignació, a l'empatia amb la injustícia, amb el convenciment de la necessitat i del valor que la acció individual té en la solució final. Podíem produir emoció i convicció, fins i tot avui en dia hauríem de parlar d'indignació ;-) però, aconseguir passar a l'acció, era ho realment complicat tot i les tècniques utilitzades per posar-ho fàcil, des dels cupons de resposta de franqueig gratuït a les estratègies multicanal.

És cert que el telemàrqueting o el face to face han millorat aquests aspectes amb l'inconvenient del sentiment de pressió, d'haver de decidir davant d'un altre que està a l'altre costat del telèfon o davant d'un esperant aquesta resposta, aquesta decisió. Quan el desig natural és poder prendre la decisió des del compromís individual, des de la independent solitud, des del lliure convenciment, ...

Avui dia les xarxes socials ens permeten una gestió de l'emoció més integral i, com el pas de l'emoció a l'acció pot ser més ràpid i àgil, més efectiva. Per no comptar a més que part de l'acció pot constituir-se en un ciberactivisme propagador del missatge i multiplicador de la contaminació a través la seva prescipció a d'altres col.lectius als que d'un altra manera no hauríem pogut arribar mai a contactar.

I perquè aquesta nova gestió de l'emoció sigui efectiva, hem de poder reflexionar sobre com plantejar en aquests nous contextos el "story-telling" i com canalitzar la participació dels nostres contactes en una acció cooperativa de "crowsourcing" que faci el missatge millor, més ubic i d'un impacte major.