CONTROL DE GESTIÓN, "CIGNES NEGRES" I ONG

Fa uns dies llegia un post en un blog que glossava el llibre del matemàtic libanès Nicholas Taleb, “El cisne negro, el impacto de lo altamente improbable” (existeix una traducció del llibre al castellà editada per Ed. Paidos)

En el seu llibre, Taleb ens alerta sobre els “cignes negres” o situacions altament improbables però que de tant en tant succeeixen i ens anima a esperar sempre l’inesperat. Ens explica allò que caracteritza als cignes negres: són fets fortuïts, de gran repercussió, amb un marcat efecte sorpresa i unes enormes dificultats per poder calcular la seva probabilitat.

Taleb també analitza aquells errors del raonament habitual que ens fan als éssers humans més susceptibles als cignes negres. I són precisament aquests errors els que m’han fet rememorar un conjunt de no poques situacions que he vist i viscut en el procés de la incipient professionalització de la gestió econòmica de les entitats no lucratives.

El primer de tots és el sentiment habitual, sobre tot d’aquells que porten més experiència o més història en l’organització, que en són els fundadors, etc. d’estar profundament convençuts que en saben, de tot allò que es relaciona amb la seva activitat, molt més que ningú, allò que Taleb diu “arrogància epistèmica”. Després fan un enorme esforç per aconseguir, atresorar i apilar muntanyes de dades del passat, sèries de dades de l’activitat dels anys anteriors que tracten amb una devoció gairebé religiosa sense adonar-se, con diu Taleb, de la “distorsió retrospectiva”. És a dir, que són dades que ens ajuden a només poder explicar els successos de forma retroactiva però que no necessàriament han de preparar-nos millor per al present, ni explicar el futur.

Per abundar més en aquestes situacions d’error fan la recerca de dades d’una manera esbiaixada, coneixent allò que volen obtenir i per tant acceptant només aquelles dades que corroboren la seva teoria, de la que tenen un convenciment íntim, meditat i impertorbable i eliminen d’arrel aquelles altres visions o aquelles altres dades que la puguin posar en dubte. És el que Taleb anomena “fal·làcia platònica” i és evident que es troben les dades quan es cerquen. I es troben les teories que suporten el seu pensament. I després, en un exercici de “fal·làcia narrativa”, en són capaços de generar una magnífica teoria per explicar-ho tot i que tot quadri, donant a entendre que des de l’inici estaven en el bon camí i el passat i la seva evolució serveix per argumentar les decisions actuals o de futur.

Segurament un dels aspectes més interessant del llibre de Taleb és l’anàlisi del que anomena “fal·làcia de la regressió estadística”, és a dir el tractament de les dades assumint que tindran una distribució normal i que el seu comportament serà gaussià. Comportament que implica importants efectes en l’anàlisi econòmica a gran escala o en l’ anàlisi de riscos, etc.

Tot això ens passa perquè vivim en un món tan canviant i ens pertorba tant lo aleatori que en generem una il·lusió d’ordre i generem històries que expliquen el passat però en darrera instància no ens permeten entendre-ho i ens impossibiliten per poder predir el futur

No podrem saber què ens passarà, quan apareixeran els cignes negres però sí com ens afectaran les seves conseqüències i en això es fonamenta la gestió de la incertesa. Però sobre tot ens ajudarà aplicar el sentit comú (com ens recorda el divertit Taleb amb imaginatives paràboles) i estar oberts a aprendre, mirar les dades sense esbiaixo, volent entendre allò que ens passa, per poder millorar de manera contínua.

És normal que ens costi entendre el món canviant en el que vivim i que la nostra naturalesa ens porti a aquells terrenys en els que ens sentim més segurs. És un camí difícil i per això costa fer-ho sols i és convenient trobar companys de viatge que ens ajudin a superar les dificultats i realitzar les anàlisis amb la distància i la fredor que la importància del tema requereix.